“Contra les presses
i a favor de saber viure les coses amb calma. Saber utilitzar la lentitud com
una alternativa lúcida a una pressió i un neguit que pot envair tot el nostre
espai vital.”
Sí, ha estat una
mica forçada la meva lentitud, però intentaré aprendre alguna cosa.
Ara mateix estic
escoltant JS Bach, no aniré al concert que tenia previst i demà aniré a la
piscina a desoxidar-me per poder tornar dilluns a la feina com si res no hagués
passat.
Dimarts el karma
em va castigar. Afortunadament aquest cop no va ser amb un esternut, ni
netejant-me el cul, ni ficant les calces a la rentadora, no, aquest cop va ser
ajudant a una companya a fer el pont. Ja, ja sé que ja tinc una edat i dos,
però en aquest cas no em podeu dir que ja no tinc vint anys perquè quan tenia
vint anys estava moooolt pitjor. Ara feia gairebé deu anys que no em passava.
A més, he de dir
que el meu cos ha respost molt millor del que em pensava. Bueno, els tres dies
a lo Chiquita de la calzada no m’ho ha tret ningú. Però, malgrat el refredat
que vaig contraure per culpa de l'aire a la sala d’espera que m’ha fet esternudar en “mode
cavall” durant tres dies, ho he pogut superar.
A lo que iba. He
pogut comprovar que el temps va més a poc a poc si vaig més a poc a poc! I jo
que em pensava que si anava més ràpid podria fer més coses i el dia seria més
llarg...si mai arribo a tot el que vull fer! El dia es queda cuuuurt! Ara
sembla que hi hagi un munt de temps per davant i tot
va
més
leeent.
Aprofito per
parar atenció a les coses que faig i en aquelles que van succeint al meu
voltant, però amb més detall.
Em perdo coses però
en guanyo d’altres. La balança queda equilibrada.
No hay comentarios:
Publicar un comentario